154

De cop surto a Barcelona
i sento la seva olor;
fa una olor molt especial, Barcelona;
però quan intento concretar-la
es desfà en mil olors
i fa l'olor de qualsevol altra ciutat,

de lleixiu a una cantonada
d'asfalt de goma cremada
de fum de fusta de fulles
de formigó de guix
de suor de persones
d'aigua de mar -impercebtible-
de clavegueres metall pintura blanca
sabates peus mans cabell
de cafè pizza i gofre
croissants i pa calent
de tabac tinta paper de diari
de...

..., concretant olors
en un espai minúscul de Barcelona,
passo per davant del bar
on vam seure amb l'oriol
i érem il·legals,
i passo per la cantonada
on ens trobem mig-d'amagat amb en jordi
com si fóssim il·legals,
i passo pel carrer
on sempre penso que em creuaré amb l'adrià
i em sembla il·legal, desitjar-ho encara,
i les seves polles
es posaven dures
tot passant-me tocant la cuixa
i això era il·legal
sempre és il·legal

... m'he posat a buscar,
com una desesperada,
el bar més horrible de tot Barcelona
i no el trobava
(malgrat Barcelona n'està ple)
però n'he trobat un
i m'hi he tirat de cap
i he pensat que era curiosa
l'afició que tenien els tres pels bars horribles de Barcelona,
i que tenen en comú això
i la il·legalitat de les seves polles
tocant la meva cuixa,

però m'he tirat de cap al bar
i el cambrer se m'ha acostat
i jo li he dit
un cafè sol
i ell m'ha dit
vas sola?
i hem dit "sol" alhora,
i m'ha fet posar a una taula més petita,
a mi que m'agraden les taules grosses
perquè a vegades necessito posar els objectes
el més lluny de mi possible,

i ara em giro
i veig que la taula grossa
segueix buida
i, en fi, potser sí,
que he acabat en el bar més horrible
de tot Barcelona
buscant-ne la olor