156

Aquests murets de pedra que
no arriben al genoll, creuant
prats secs de gespa taronja, i
arbres de tronc llarg i moltes
branques i cap fulla, cami-
-nets beix que s'enfanguen, una
pluja avorrida que penja
per tot arreu, casetes de
famílies amb la família
abrigada encara dins del
llit, i el tobogan de plàstic
xop fora el jardí, polígons
industrials molls i oblidats per
què és dissabte (ningú pensa
en polígons industrials, els
dissabtes) pilons de sorra
lavabos portàtils, moltes
vies, una tocant l'altra;
de prat sec a poble horrible
s'hi va en un instant de poè.ma
i versos que em sonen a vuit