156

Aquests murets de pedra que
no arriben al genoll, creuant
prats secs de gespa taronja, i
arbres de tronc llarg i moltes
branques i cap fulla, cami-
-nets beix que s'enfanguen, una
pluja avorrida que penja
per tot arreu, casetes de
famílies amb la família
abrigada encara dins del
llit, i el tobogan de plàstic
xop fora el jardí, polígons
industrials molls i oblidats per
què és dissabte (ningú pensa
en polígons industrials, els
dissabtes) pilons de sorra
lavabos portàtils, moltes
vies, una tocant l'altra;
de prat sec a poble horrible
s'hi va en un instant de poè.ma
i versos que em sonen a vuit

155

Aquest lavabo tan fosc
i amb tan paper moll a les escombraries
em recorda al de trainspotting
o aquell altre,
aquell lavabo horrible de l'estació
de trens de Belgrad
Em rento les mans
i omplo les escombraries de més paper moll
Em miro al mirall
picat de puntets negres
Tinc el serrell despentinat
A fora, el bar és gros
i ple de taules per tot arreu
i la música molt forta
Però el lavabo em recorda
al de Trainspotting
o al de Belgrad
o a alguna cosa que he escrit
sobre mi mateixa mirant-me al mirall
i arreglant-me
ràpid
el cabell

154

De cop surto a Barcelona
i sento la seva olor;
fa una olor molt especial, Barcelona;
però quan intento concretar-la
es desfà en mil olors
i fa l'olor de qualsevol altra ciutat,

de lleixiu a una cantonada
d'asfalt de goma cremada
de fum de fusta de fulles
de formigó de guix
de suor de persones
d'aigua de mar -impercebtible-
de clavegueres metall pintura blanca
sabates peus mans cabell
de cafè pizza i gofre
croissants i pa calent
de tabac tinta paper de diari
de...

..., concretant olors
en un espai minúscul de Barcelona,
passo per davant del bar
on vam seure amb l'oriol
i érem il·legals,
i passo per la cantonada
on ens trobem mig-d'amagat amb en jordi
com si fóssim il·legals,
i passo pel carrer
on sempre penso que em creuaré amb l'adrià
i em sembla il·legal, desitjar-ho encara,
i les seves polles
es posaven dures
tot passant-me tocant la cuixa
i això era il·legal
sempre és il·legal

... m'he posat a buscar,
com una desesperada,
el bar més horrible de tot Barcelona
i no el trobava
(malgrat Barcelona n'està ple)
però n'he trobat un
i m'hi he tirat de cap
i he pensat que era curiosa
l'afició que tenien els tres pels bars horribles de Barcelona,
i que tenen en comú això
i la il·legalitat de les seves polles
tocant la meva cuixa,

però m'he tirat de cap al bar
i el cambrer se m'ha acostat
i jo li he dit
un cafè sol
i ell m'ha dit
vas sola?
i hem dit "sol" alhora,
i m'ha fet posar a una taula més petita,
a mi que m'agraden les taules grosses
perquè a vegades necessito posar els objectes
el més lluny de mi possible,

i ara em giro
i veig que la taula grossa
segueix buida
i, en fi, potser sí,
que he acabat en el bar més horrible
de tot Barcelona
buscant-ne la olor

153

aquí hi va una verge,
però ara no la tinc

De totes maneres, estic molt content que hagis decidit venir a
Belgrad per un parell de mesos. Trobaré alguna cosa
per tu. Com a mínim podràs estar a casa meva una temporada,
o tot el temps... Només m'has de dir quan
vols venir i de què vols fer


(aquesta traducció és d'un mail i sona com el millor dels poemes)


Belgrad..
per mi..
tot el temps..

.. vull venir

152

Hi ha carrers del Raval que fan una pudor de ceba molt forta,
tan forta que no saps si ets tu fins que no gires per una cantonada,
i et sembla ridícul, enmig d'un ambient de pudor de ceba,
descobrir una redada contra una puta o un terrorista

i sembla poc encertat, també, pensar en vers en aquest context(e)

i pensar que si he pogut ser musa i invasora i l'aura
prou que puc ser, ara per ara, alguna cosa més tangibl(a)
com un tren que s'espera mirant núvols a l'andana
o, d'això.. la teva ljubljana

151

o sigui, hi ha coses de l'escriure que..
escriure ho necessito

o sigui, més enllà de les necessitats vitals
escriure ho necessito

vull dir, un cop complertes les necessitats vitals
necessito escriure


però par-diéz!
quines poques ganes de ser escriptora i-o-barra poeta!

quin pal!

o sigui.... és com si de gran volgués ser
respiradora
bategadora de cors
menjadora
pixadora

no no,
!

150

Avui he somiat que tenia polla

Però no que fos un noi
i-tal, no,
era jo, però amb polla
- i quina polla! -
- quin gust agafar-me-la amb una mà! -

És que abans de descobrir-la
pensava que 1per lògica
2per claredat absoluta
3per racionalitat divina
jo n'havia de tenir

És que no podia ser d'altra manera, de debò
(coses dels somnis)

I em posava la mà dins dels pantalons
i-xapó!
era jo, però amb polla
- i quina polla!-

149

sóc dos cinquens d'arquitecte
i un vuitè de filòloga eslava,
(per número de crèdits)

tot plegat no és gaire cosa

ni puc dir gaire res

perquè clar

quin valor agafarà, amb aquesta poca credibilitat
i aquesta barreja tan estranya..


Però mira, cony,
que diguin el que vulguin:
jo sóc sempre la meva millor musa